picant pedra

Picar pedra de calç / picar pedra per la cultura¡¡¡¡ Sempre picant pedra m’ha dut a reflexionar sobre un ofici tant dur i poc reconegut.

Picar pedra de calç és el que feien els treballadors dels antics Forns de calç de Calders.
Picar pedra per la cultura és el que fem els treballadors de l’actual centre d’art contemporani que ha crescut damunt dels fonaments d’aquesta explotació minera.
Dues formes de vida en temps diferents.
L’antic magatzem de sacs calç s’omple de la seva obra més matèrica, totalment inèdit on la calç pren protagonisme.
32 anys de vida i treball als Forns de la Calç de Calders  han marcat el caràcter i estil d’una artista compromesa amb l’entorn i la cultura que per damunt de la seva recerca ha volgut compartir temps i espai durant els darrers 7 anys creant la plataforma de CACiS, centre d’art contemporani i sostenibilitat , obrint aquest singular lloc a altres propostes de creació on el medi i l’art fossin els protagonistes.
Aquest 7é any el centre ha volgut centrar la seva programació en l’anàlisi i la reflexió dels objectius que van inspirar l’origen d’aquest centre de producció i recerca de la Catalunya central. Formular i debatre noves propostes de futur són indispensables per adaptar –se a la realitat imperant, escenaris canviants de molta incertesa que ens obliguen a treballar des de propostes diferents a les que hi havien a l’any 2008.
“Picant pedra” és la primera exposició de Roser Oduber a CACiS és un homenatge al treball, al compromís i a l’austeritat.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

 

l’exposició “picant pedra” al centre d’art contemporani i sostenibilitat (CACiS) El forn de la calç  /

flyer1r jpg

cartografies de l’oblit

una respuesta al dilema acerca de cómo puede el cerebro crear un mapa del entorno que nos rodea y a la vez guiarnos en nuestros desplazamientos …-

El desplaçament en l’espai resulta essencial per l’existència dels essers humans. La nostra capacitat per imaginar el lloc on ens trobem, de traslladar-nos físicament d’un lloc a una altre , la conceptualització d’aquest desplaçament són activitats que la nostra ment fa a partir de la informació visual, de la memòria i de la planificació que fem.
He volgut descriure la ment, el nostre cervell com un paisatge , ple de camins i llocs deshabitats , llocs urbans i llocs forestals. Un paisatge proper al meu entorn per mostrar, en aquest darrer treball, de com el cervell crea un mapa de l’espai que ens envolta i com ens ajuda a moure’ns per un entorn complex.
La proposta que faig és un viatge per aquells camins que deixem de fer, i que van cedint a l’oblit. La qüestió és si el camí desapareix? o ha deixat de portar a algun lloc?

..

Seguir

Recibe cada nueva publicación en tu buzón de correo electrónico.